https://rearq.upc.edu rearq Tue, 16 Dec 2025 21:42:18 +0000 https://rearq.upc.edu en https://rearq.upc.edu/Home-1 Thu, 03 Feb 2022 19:40:26 +0000 rearq https://rearq.upc.edu/Home-1 https://rearq.upc.edu/Inici Thu, 03 Feb 2022 20:14:52 +0000 rearq https://rearq.upc.edu/Inici El Grup de recerca rearq sorgeix arran de la creixent necessitat d’una intervenció coordinada i integral en el patrimoni construït. Aquesta necessitat, consolidada i augmentada al llarg d’aquests anys, es fonamenta en primer lloc en un important i progressiu augment quantitatiu dels requeriments d’intervenció, però també en la imprescindible i cada vegada més complexa col·laboració de diferents agents i disciplines que hi participen habitualment. Rehabilitar, restaurar, reutilitzar, reciclar, diagnosticar i, en definitiva, intervenir en l’existent per a millorar i adaptar les seves condicions per a millorar la qualitat de vida de les persones tendeixen a ser activitats de major complexitat i diversificació, amb una demanda creixent que probablement continuarà aquesta mateixa evolució en el futur immediat. De manera general es poden traçar dues grans línies de recerca especialitzada: La intervenció en teixits residencials vulnerables. La integració pluridisciplinària i transversal que proposa rearq vol establir processos tendents a la millora funcional, sostenible i social dels habitatges del nostre entorn, que permetin avançar cap a una major qualitat de vida i salut, amb especial èmfasi en els col·lectius més vulnerables.&nbsp; La intervenció en el patrimoni construït. Rearq proposa la intervenció a diferents escales en el patrimoni construït, des de edificis aïllats a conjunts edificats o sistemes que per la seva complexitat o dificultat d’abordar resten sense uns adequats criteris d’intervenció. Breument enunciats, els objectius del grup rearq&nbsp;a desenvolupar en els propers anys es poden resumir de la següent forma:&nbsp;Propiciar la recerca bàsica i aplicada per tal de millorar i sistematitzar els processos de rehabilitació i restauració arquitectònics, integrant de manera transversal i unitària tots aquells agents i disciplines que hi són presents habitualment.&nbsp; Desenvolupar mètodes i procediments específics adreçats a l’adaptació i millora de l’edificació existent en el seu conjunt, i més concretament als edificis patrimonials i conjunts urbans, mitjançant la integració d’universitat, empresa i societat.&nbsp; Desenvolupar procediments que permetin establir protocols d’actuació a partir de la visió global i sostenible de l’entorn urbà on s’insereixi l’objecte de la intervenció. No només des d’una aproximació teòrica i allunyada de la realitat, si no amb el ferm compromís d’acostar la recerca a la societat, transferir-ne resultats i fer visibles les possibles millores que això comporta. https://rearq.upc.edu/Equip Fri, 04 Feb 2022 12:12:35 +0000 rearq https://rearq.upc.edu/Equip La composició de l’actual Grup de Recerca rearq pretén conjugar i integrar experiències i coneixements contrastats, procedències disciplinàries diverses i aprenentatge compromès en l’àmbit temàtic de la rehabilitació i la restauració arquitectònica. A fi de mantenir i reforçar la seva trajectòria i potenciar una major intensitat en els objectius esmentats. La integració d’investigadors amb especialitats complementàries parteix de l’objectiu comú de la recerca entorn a la intervenció en el patrimoni arquitectònic. Una complementarietat fonamentada també en la integració al grup de joves recercadors que garanteixen la viabilitat i continuïtat per assolir els reptes plantejats. El grup rearq està format pels membres següents: <img width="533" height="533" width_o="533" height_o="533" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/eed6516eb8c8d00dab32a46610fb7e106d7556521fb5863e0c6b937776d8c18e/pere_joan.jpg" data-mid="166534928" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/533/i/eed6516eb8c8d00dab32a46610fb7e106d7556521fb5863e0c6b937776d8c18e/pere_joan.jpg" /> Pere Joan Ravetllat Mira, Dr. Arquitecte, professor, catedràtic del departament de projectes arquitectònics de la ETSAB-UPC, amb les funcions de coordinador del Grup. Ha liderat nombrosos projectes competitius finançats obtinguts en concursos de pública concurrència amb jurats nacionals o internacionals, alguns d’ells recents i en vies de desenvolupament, en les línies d’especialitat del grup. Gaudeix d’una llarga trajectòria de recerca amb sis sexennis de recerca reconeguts per la CNEAI i l’AQU, realitzada a través de publicacions d’articles, llibres, coordinació de projectes competitius i projectes arquitectònics que han rebut nombrosos reconeixements nacionals i internacionals. <img width="2102" height="2097" width_o="2102" height_o="2097" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/e4c61777d38ef7a348aa0479ac09f1f2ccc3256a6547aead25a0a9d8c42674b7/cossima.jpg" data-mid="166534713" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/e4c61777d38ef7a348aa0479ac09f1f2ccc3256a6547aead25a0a9d8c42674b7/cossima.jpg" /> Còssima Cornadó Bardon, Dra Arquitecta, professora agregada del departament de tecnologia (ETSAB), especialista en rehabilitació, diagnosi i caracterització de l’edificació existent. Ha coordinat nombrosos convenis amb administracions públiques, publicat llibres i articles d’impacte, dirigeix i participa en projectes competitius recents o vigents a nivell nacional i internacional. Col·labora amb diverses institucions de recerca internacionals, és avaluadora de l’AEI, i compta amb un sexenni de recerca reconegut per l’AQU.&nbsp; &nbsp; &nbsp;&nbsp; &nbsp;&nbsp; &nbsp;&nbsp; &nbsp; <img width="600" height="600" width_o="600" height_o="600" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/0cfaf043214dbb7bc764f6f4b59af0b450f67f14cc34c1a72677b47c749d3e9f/xavier.jpg" data-mid="166535054" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/600/i/0cfaf043214dbb7bc764f6f4b59af0b450f67f14cc34c1a72677b47c749d3e9f/xavier.jpg" /> Xavier Llobet Ribeiro, Dr. Arquitecte, professor agregat del departament de projectes arquitectònics (ETSAB), especialista en intervenció sobre el patrimoni modern, entre d’altres. Ha col·laborat amb institucions públiques i vinculades a l’àmbit de recerca del grup, com el DOCOMOMO, publicat llibres i articles de divulgació científica, així com coordinat projectes competitius i arquitectònics de transferència de tecnologia, una trajectòria de recerca reconeguda amb tres sexennis per la CNEAI i l’AQU. <img width="1286" height="1288" width_o="1286" height_o="1288" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/43a498be7704458f32aabcf80449de3d3a9db958629b53a6c67234550648455b/belen_onecha.png" data-mid="176051911" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/43a498be7704458f32aabcf80449de3d3a9db958629b53a6c67234550648455b/belen_onecha.png" /> Belén Onecha, Dra. Arquitecta, professora agregada del departament de tecnologia (ETSAB), especialista en anàlisi intervenció del patrimoni arquitectònic i monumental. Ha coordinat nombrosos convenis i accions de transferència de tecnologia aplicats en edificis patrimonials singulars i rellevants, i publicat en revistes d’impacte. Participa en projectes de recerca competitius a nivell nacional i internacional vigents, en l’àmbit d’especialització del grup, i compta amb un sexenni de recerca reconegut per l’AQU. <img width="431" height="431" width_o="431" height_o="431" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/fe2d071b0e63123483146d4d60c806e0ea21483e798e57415d032d01761b39d7/Marta-Domenech.jpg" data-mid="166535520" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/431/i/fe2d071b0e63123483146d4d60c806e0ea21483e798e57415d032d01761b39d7/Marta-Domenech.jpg" /> Marta Domènech, Dra. Arquitecta, professora agregada del departament de projectes arquitectònics (ETSAB), especialista en la reutilització d’edificis existents i innovació tecnològica amb tècniques tradicionals. Ha liderat convenis internacionals i projectes arquitectònics amb reconeixement, lidera i participa de projectes competitius vigents a nivell nacional i internacional, compta amb un sexenni de recerca reconegut per l’AQU i ha establert col·laboracions amb institucions de recerca internacional de prestigi. &nbsp; <img width="351" height="351" width_o="351" height_o="351" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/ce2db3ea6849236261cccdf152df2c49659f26197ef55a868b56cb2ffbfb45c4/david_lopez.jpg" data-mid="166535873" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/351/i/ce2db3ea6849236261cccdf152df2c49659f26197ef55a868b56cb2ffbfb45c4/david_lopez.jpg" /> David López López, Dr. Arquitecte, professor agregat del departament de tecnologia (ETSAB), especialista en estructures i innovació tecnològica amb tècniques tradicionals i nous materials. Ha liderat convenis internacionals, fet diverses estades i establert col·laboració amb institucions internacionals de prestigi. Ha publicat nombrosos articles indexats d’alt impacte, així com conferències internacionals i accions de divulgació científica. Ha participat en projectes arquitectònics i de transferència de tecnologia reconeguts. <img width="2351" height="2351" width_o="2351" height_o="2351" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/ab4dddd08ed7b08cf05281e5ad4a219da3407dfda858407b17ed5862e78594c2/joan_olona.jpg" data-mid="205560510" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/ab4dddd08ed7b08cf05281e5ad4a219da3407dfda858407b17ed5862e78594c2/joan_olona.jpg" /> Joan Olona Casas, Dr. Arquitecte Tècnic, professor lector del departament de tecnologia (EPSEB). Desenvolupa la seva especialitat en la diagnosis i avaluació del patrimoni arquitectònic i monumental, així com de les tecniques constructives tradicionals. Ha participat en projectes de recerca i en projectes arquitectonics que han rebut reconeixement nacional i internacional.&nbsp; Ha publicat articles indexats, coordinat i participat en conferencies de divulgació cientifica en l’ambit d’especialització del grup. <img width="300" height="300" width_o="300" height_o="300" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/caa22d30dbad8557f2d6447d357b792f47ecf13dd8302bd3f1b85156a8f7bba9/Joan_Casals.jpg" data-mid="194776013" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/300/i/caa22d30dbad8557f2d6447d357b792f47ecf13dd8302bd3f1b85156a8f7bba9/Joan_Casals.jpg" /> Joan Casals, Dr. Arquitecte, professor lector del departament de projectes arquitectònics (ETSAB), especialista en la intervenció en el patrimoni existent. Ha obtingut la beca pre-doctoral FI-AGAUR (2011) i la beca post-doctoral Margarita Salas (2022). Ha participat en projectes competitius establint relacions amb institucions de recerca d’àmbit nacional. La seva activitat docent i de recerca s’amplia en l’àmbit professional on ha obtingut nombrosos reconeixements de prestigi nacional i internacional. <img width="486" height="486" width_o="486" height_o="486" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/836153f061c2edbf503f873439d8250e45824ccb0cebc0c6e2e082a8aeda6678/MPia_Fontana_.jpg" data-mid="226237514" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/486/i/836153f061c2edbf503f873439d8250e45824ccb0cebc0c6e2e082a8aeda6678/MPia_Fontana_.jpg" /> M.Pia Fontana, Dra. Arquitecta, professora lectora del departament de projectes arquitectònics (ETSAB), especialista en regeneració urbana i innovació tecnològica en projectes d’espais públics i urbans. Ha participat en projectes competitius i grups d’investigació nacionals i internacionals. Ha establert vincles amb institucions de prestigi a Itàlia i Llatinoamèrica, participant en publicacions i projectes de transferència.&nbsp; <img width="1168" height="1168" width_o="1168" height_o="1168" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/c1974dd4f7f33d81a12bb402e4c34a534786302f28812e1994669ecad13e3899/foto_laia_marin2.jpg" data-mid="247427721" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/c1974dd4f7f33d81a12bb402e4c34a534786302f28812e1994669ecad13e3899/foto_laia_marin2.jpg" /> Laia Marín Sellarés, Dra. Arquitecta, professora lectora del departament de tecnologia de l’arquitectura (ETSAB). Especialista en estructures de l’edificació i en la diagnosi i rehabilitació d’aquestes. Ha publicat articles i actes de congressos. La seva activitat docent i d’investigació s’amplia en l’àmbit professional de la consultoria d’estructures. <img width="474" height="474" width_o="474" height_o="474" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/5428a34482066c80edf13409c4ccbf59645fb74e00e372578050a93170cb8e37/sara_vima.jpeg" data-mid="168540184" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/474/i/5428a34482066c80edf13409c4ccbf59645fb74e00e372578050a93170cb8e37/sara_vima.jpeg" /> Sara Vima Grau, Dra. Arquitecta, professora lectora del departament de tecnologia de l’arquitectura (ETSAB), havent finalitzat els estudis de doctorat amb beca FPU-Ministeri, actualment personal de suport a la recerca. S’ha especialitzat en l’anàlisi del parc residencial existent i en el disseny d’intervencions arquitectòniques, estratègies i polítiques de rehabilitació d’edificis residencials en àmbits vulnerables. Ha participat en els projectes competitius i convenis liderats pel grup, ha publicat articles en la temàtica i ha codirigit projectes de cooperació i transferència de tecnologia centrats en barris de Barcelona. <img width="536" height="536" width_o="536" height_o="536" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/46cc737cd469ec98615098b050dfb0b8a4612dc4e2108ce895b5feb545373db6/Santana-Galdric.jpg" data-mid="166535683" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/536/i/46cc737cd469ec98615098b050dfb0b8a4612dc4e2108ce895b5feb545373db6/Santana-Galdric.jpg" /> Galdric Santana Roma, Dr. Arquitecte, professor col·laborador del departament de representació arquitectònica (ETSAB), especialista en tècniques innovadores de representació aplicades en edificis patrimonials. Ha liderat convenis per a l’aixecament i estudi d’edificis patrimonials singulars com la Sagrada Família o la Torre del Bellesguard, d’Antoni Gaudí, que han estat publicats i difosos en l’àmbit internacional <img width="474" height="474" width_o="474" height_o="474" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/f1f413b3ecd6a2c571f01b2888b47c9651c6369ea82b6e08e2709d66f2e0308a/eduard_bru.jpeg" data-mid="168540172" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/474/i/f1f413b3ecd6a2c571f01b2888b47c9651c6369ea82b6e08e2709d66f2e0308a/eduard_bru.jpeg" /> Eduard Bru Bistuer, Dr. Arquitecte, catedràtic emèrit, professor del departament de projectes arquitectònics (ETSAB), que compta amb una llarga trajectòria de recerca amb tres sexennis reconeguts, en l’àmbit de l’arquitectura, havent dirigit tesis doctorals i de màster, la línia de màster oficial ‘Contemporary project’, i publicat nombrosos llibres així com contribuït a la divulgació científica a nivell internacional. <img width="768" height="768" width_o="768" height_o="768" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/e0cacbd70ee70815b5eaf69cdcd740eff3125e442c7f221184462c160ab21e80/mireia_bosch_.jpg" data-mid="178083670" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/768/i/e0cacbd70ee70815b5eaf69cdcd740eff3125e442c7f221184462c160ab21e80/mireia_bosch_.jpg" /> Mireia Bosch, professora del departament de tecnologia (EPSEB), especialista en la intervenció sobre el patrimoni arquitectònic i l’estudi d’edificis singulars. Ha dirigit i participat en convenis rellevants en l’àmbit, pels quals ha obtingut reconeixement internacional, així com publicat articles i actes de congrés. Actualment participa en projectes competitius vigents en l’àmbit internacional, en l’àmbit d’especialitat del grup, col·laborant amb nombroses universitats i centres de recerca de prestigi. <img width="1818" height="1818" width_o="1818" height_o="1818" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/de222db2c952e2d955bcc131a6ac9788a7818985cd8a946eb2f0bf0418f3efc0/jesus_quintana.jpg" data-mid="174744397" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/de222db2c952e2d955bcc131a6ac9788a7818985cd8a946eb2f0bf0418f3efc0/jesus_quintana.jpg" /> Jesús Quintana, professor en formació, becari predoctoral FI-SDUR, que s’especialitza en l’àmbit de les intervencions en patrimoni industrial obsolet i la creació de noves tipologies d’habitatge. S’incorpora amb l’objectiu de participar i contribuir a la recerca del grup, projectes competitius vigents i futurs, convenis i publicacions en l’àmbit i la temàtica de la seva tesi doctoral. <img width="1633" height="1633" width_o="1633" height_o="1633" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/e446c59a3a35ad29cb74f8b980ac3fb2bec94ee2d9feb4696a7db513a30e03b2/aleix_salazar.jpg" data-mid="198665416" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/e446c59a3a35ad29cb74f8b980ac3fb2bec94ee2d9feb4696a7db513a30e03b2/aleix_salazar.jpg" /> Aleix Salazar Aloy, professor en formació, becari predoctoral FPU-UPC, que s’especialitza en l’estudi tipològic del parc residencial públic existent i en el lligam d’aquest amb els cicles productius i reproductius de les ciutats. S’incorpora amb l’objectiu de participar i contribuir a la recerca i desenvolupament del grup,&nbsp;projectes competitius vigents i futurs, convenis i publicacions en l’àmbit i la temàtica de la seva tesi doctoral. <img width="650" height="650" width_o="650" height_o="650" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/3d9f6a844518b9e4581e0296e69402be38e6e9c324ea4c9a59c4944f3efa2772/aiala_bastero.jpg" data-mid="207142303" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/650/i/3d9f6a844518b9e4581e0296e69402be38e6e9c324ea4c9a59c4944f3efa2772/aiala_bastero.jpg" /> Aiala Bastero Acha, becaria predoctoral FI-SDUR, que s'especialitza en l'estudi dels paisatges culturals i el patrimoni arquitectònic tradicional existent. S’incorpora amb l’objectiu de participar i contribuir a la recerca i desenvolupament del grup, projectes competitius vigents i futurs, convenis i publicacions en l’àmbit i la temàtica de la seva tesi doctoral. <img width="2252" height="2252" width_o="2252" height_o="2252" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/12370eda25bb8b8d8a429567ce9132cefcffa7677f7f4998dcfbc839af63b8db/isaac_colin.jpg" data-mid="237981964" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/12370eda25bb8b8d8a429567ce9132cefcffa7677f7f4998dcfbc839af63b8db/isaac_colin.jpg" /> Isaac Colin, professor en formació amb beca predoctoral FI-SDUR. S’especialitza en la renovació circular d’infraestructures habitables i en el desenvolupament d’estratègies per a la reprogramació d’edificis al llarg del seu cicle de vida. S'incorpora amb l'objectiu de participar i contribuir a la recerca i desenvolupament del grup, projectes competitius vigents i futurs, convenis i publicacions en l'àmbit i la temàtica de la seva tesi doctoral. Com a col·laboradors del grup, alguns en formació com a doctors, altres amb una gran experiència en temes d’intervenció patrimonial i altres rellevants personalitats com a assessors puntuals: &nbsp; &nbsp; Jordi Adell Roig, Pau Bajet Mena, Eva Jiménez Gómez, Martí Sanz Ausàs, Estefanía Martin García, Dra. Arquitecta Paula Martín Goñi, Dr. Arquitecte Ramon Gumà Esteve, Pere Santamaria Garcia; David Chipperfield (David Chipperfield Architects), Dr. Arquitecte Stefano Boeri (Politecnico di Milano) &nbsp; https://rearq.upc.edu/Actual Tue, 05 Jul 2022 14:49:49 +0000 rearq https://rearq.upc.edu/Actual <img width="3245" height="4048" width_o="3245" height_o="4048" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/c4b73ce0a172981037ec8b8c98b6da7ec05b72f6bc13fc4f5357fd0896c6650f/REARQ-Exterior-copia.jpg" data-mid="166529012" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/c4b73ce0a172981037ec8b8c98b6da7ec05b72f6bc13fc4f5357fd0896c6650f/REARQ-Exterior-copia.jpg" /> Regenerar Barcelona (RegBCN) Projecte R+D+I competitiu Aquesta proposta es planteja com una infraestructura eficient que s’adossa a l’edifici existent i permet millorar, protegir, reparar, reequipar i ampliar els seus habitatges i espais comunitaris. El projecte es planteja com un Open System que consisteix en un suport (partint d’una estructura autoportant de fusta) modular i muntat en sec, capaç d’acollir formes d’ocupació i apropiació de l’espai diverses i adaptables a diferents situacions i tipologies preexistents i en general a necessitats diverses. Es tracta d’una infraestructura urbana, un suport equipat, que no només permet i facilita acollir ampliacions i activitats sinó que incorpora sistemes i elements capaços de millorar les condicions d’habitabilitat, el confort i l’eficiència energètica, i reparar, protegir i abastir els habitatges i edificis residencials preexistents als quals s’aplica.&nbsp; Imatge: Recuerdo studio Pere Joan Ravetllat, Còssima Cornadó, Marta Domènech, Sara Vima, Jesús Quintana, Gonzalo Piasek, Montserrat Bosch, Oriol París, Aleix Alva, Marc Llopis, Lena Riubrugent, Raúl Gómez, Agustina Etcheverry, Dolores Caballero Finançat per la Fundació BIT HABITAT, la Gerència d’Urbanisme i l’Institut Municipal d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona. 2022-2024. &nbsp; &nbsp; <img width="3465" height="2321" width_o="3465" height_o="2321" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/65974bf8a05441bb7784741559e40e1cd128577bd7f66760c13dbedf859a7a05/Foto-CV-terrats.jpg" data-mid="168543130" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/65974bf8a05441bb7784741559e40e1cd128577bd7f66760c13dbedf859a7a05/Foto-CV-terrats.jpg" /> Reviure als terrats (REVTER)&nbsp; Projecte R+D+I competitiu Aquesta proposta s’adreça al repte de millorar la qualitat de vida en l’envelliment de les comunitats i persones residents a les ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, partint del districte de Ciutat Vella com a estudi de cas i de la transformació dels terrats comunitaris, com a espais de cures, trobada i repòs. El projecte proposa la millora d’aquests espais exteriors, des de la perspectiva de l’envelliment actiu i saludable, mitjançant la diagnosi sociodemogràfica del col·lectiu al districte i la recerca de solucions de baix cost, desmuntables i reciclables per a la recuperació dels terrats existents. Pere Joan Ravetllat, Còssima Cornadó, Marta Domènech, Sara Vima, Gonzalo Piasek, Montserrat Bosch, Oriol París, Joan Ramon Rosell. Finançat per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació LaCaixa. 2021-2023. <img width="1004" height="754" width_o="1004" height_o="754" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/06ccb4f12c3aaf252e3afdd85f322ee73eee4b418d156f4a72398fe073482bfe/Figura-10.jpg" data-mid="180044590" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/06ccb4f12c3aaf252e3afdd85f322ee73eee4b418d156f4a72398fe073482bfe/Figura-10.jpg" /> Indicadores socio-espaciales para la mejora del parque habitacional en zonas vulnerables. Criterios de actuación en los casos de las Áreas Metropolitanas de Barcelona y BilbaoProjecte R+D+I competitiuThis project is part of "social sciences and humanities and science with and for society", conceived as logical and necessary continuation of three projects funded in previous MICINN calls. While being the fragility against housing and urban environment an important issue for the integration of people in society, they become evident in neighbourhoods marked by the evictions and expulsion of population. The approach presents a thorough study using methodological triangulation over nine neighborhoods as study case in Barcelona and Bilbao metropolitan areas. The characteristics of the chosen neighbourhoods highlight them as vulnerable areas.&nbsp; The project results will have an impact on the societys welfare, by means of identification of the sources of the current social problems and will also provide methodological tools to approach them. The prospective analysis guides to the attainment of instruments that can redirect renewal urban polices towards a much more technically and socially sustainable growth and re-balance in the territory. A scientific contribution incorporating innovative interactive tools and a wider divulgation strategy, designed to achieve maximum dissemination of the results and proposals to the scientific and academic community, public institutions, associations and citizenship. Pilar Garcia-Almirall, Pere Joan Ravetllat, Patricia Campelo Martinez, Zaida Muxi, Còssima Cornado, Julia Shershneva, Sara Vima-Grau, Iraide Fernandez, Angel L. Uzqueda, Blanca Alexandra Gutierrez, Francesc Valls, Juan Manuel Corso, Jorge Bosch, Gonzalo Piasek, Mireia De La Asunción Finançat per l’Agencia Estatal de Investigación. 2019-2022 <img width="1500" height="1000" width_o="1500" height_o="1000" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/a8ef08eeec70ff7b8b99a1db6dc728e227faa83ae4d4f1269561c3478451e4d8/cohabitem-barcelona_0.jpg" data-mid="175479157" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/a8ef08eeec70ff7b8b99a1db6dc728e227faa83ae4d4f1269561c3478451e4d8/cohabitem-barcelona_0.jpg" /> Cohabitem Barcelona: cinc casos d’estudi a Ciutat Vella per a la reutilització urbana i el foment de models productius innovadors (COHABITEM BARCELONA) Projecte R+D+I competitiu La crisi sociosanitària desencadenada per la pandèmia viral de la Covid-19 ha agreujat les conseqüències provocades per les carències habitacionals de la ciutat i també les grans dificultats que troba l’emprenedoria local per a créixer a Barcelona, alhora que ha deixat en segon terme, la luita contra el canvi climàtic que poden abanderar les nostres ciutats. Aquest projecte s’adreça a millorar la gestió de la “reutilització urbana” per a facilitar el camí a la ciutat d’esdevenir més resilient en les diferents necessitats temporals de la ciutadania per ser capaç de respondre més eficientment tant en situacions d’emergència com l’actual, alhora que convertir-se en un espai d’oportunitat per al desenvolupament local de forma sostenible. Per a assolir aquest objectiu, la idea és promoure un nou model de fer ciutat , capaç de cartografiar edificis i espais infrautilitzats, elaborar un index de reutilització i fer coincidir aquests espais amb diferents activitats temporals i mixtes com start-ups, allotjaments, laboratoris, residències artístiques, etc. Donant vida a nous centres experimentals, innovadors i capaços de contenir i compartir una gran diversitat d’usos. Marta Domènech, David López, Còssima Cornadó, Pilar Garcia-Almirall, Pere Joan Ravetllat, Gonzalo Piasek, Estefania Martín, Monica Tarrega, Mariana Palumbo, Alfonso Godoy. Finançat per l’Ajuntament de Barcelona. 2021-2022.&nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; <img width="2362" height="3543" width_o="2362" height_o="3543" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/9dd9293d2147f51112bd58a3af97141d109773e088f5e286c92590adf0eda23e/SR_38_prototips_raval_UPC_Coleccionistas_2022.jpg" data-mid="168544018" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/9dd9293d2147f51112bd58a3af97141d109773e088f5e286c92590adf0eda23e/SR_38_prototips_raval_UPC_Coleccionistas_2022.jpg" /> Co-disseny i co-fabricació de solucions de millora de la qualitat de vida en comunitats del Raval (COHAB-RAVAL) Projecte R+D+I competitiu Aquest projecte s’adreça al repte de millorar les condicions de vida de comunitats i persones residents al barri del Raval. Un barri que concentra simultàniament una gran densitat de població, en bona part en risc de pobresa i exclusió residencial, i un parc edificat antic i degradat, que no compleix les condicions mínimes exigibles si bé amb un alt valor històric que n’augmenta el cost i la complexitat de rehabilitació. La proposta consisteix en el co-disseny d’un Catàleg de micro-projectes que permetin millorar les condicions de ventilació i il·luminació d’espais interiors, la seva distribució funcional, l’accessibilitat, l’eficiència energètica, així com fomentar hàbits d’ús saludables. Pere Joan Ravetllat, Sara Vima, Còssima Cornadó, Marta Domènech, Montserrat Bosch, Joan Ramon Rosell, Victoria Tous, Júlia Brull, Gonzalo Piasek, Isaac Colin i Albert Comas. Finançat per la Fundació BIT HABITAT, Ajuntament de Barcelona. 2020-2021.&nbsp; <img width="1504" height="1522" width_o="1504" height_o="1522" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/39963077a2e369339fa0bd0218f0a7fad7e101b658c8304e3886c0934b6679e4/Captura-de-pantalla-2022-07-05-a-las-17.07.45.png" data-mid="147120440" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/39963077a2e369339fa0bd0218f0a7fad7e101b658c8304e3886c0934b6679e4/Captura-de-pantalla-2022-07-05-a-las-17.07.45.png" /> La millora de les condicions d'habitabilitat i la reducció de la demanda energètica en grans conjunts residencials de l'Àrea Metropolitana de Barcelona Projecte R+D+I competitiuEl present estudi d’investigació parteix de la voluntat de posar de manifest que els grans conjunts residencials no han arribat al seu límit d’ús i existència, i que en conseqüència hi ha molt a fer per tal de prevenir, frenar i erradicar els processos de degradació iniciats i consolidats en alguns casos extrems, tant des d’un punt de vista físic de l’edificació existent i de l’entorn urbà com social de la població resident. Els reptes que planteja la realitat contemporània dels grans conjunts residencials, justifiquen l’interès d’obrir els camps de diagnosi i d’actuació incorporant qüestions de caire sociològic a les qüestions estrictament tecnològiques, de tal manera que es considerin simultàniament les característiques específiques de la població resident i de l’entorn físic, urbà i arquitectònic. Així mateix, des d’un punt de vista escalar, es planteja la necessitat de tenir en compte de manera simultània l’habitatge, la comunitat de veïns, l’edifici, l’entorn urbà immediat així com la totalitat del barri. Pere Joan Ravetllat, Cèsar Díaz, Pilar Garcia-Almirall, Moisés Gallego, Alfred Linares, Helena Coch, Josep M. González, Blanca Gutiérrez, Cristina Pardal, Jordi Adell, Martí Sanz, Còssima Cornadó, Sara Vima Finançat per l’Institut d’Estudis Catalans. 2015-2017. https://rearq.upc.edu/Llibres Tue, 05 Jul 2022 16:59:31 +0000 rearq https://rearq.upc.edu/Llibres <img width="996" height="1394" width_o="996" height_o="1394" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/b800b076f551482b5eef90c2bb7a109581b5678f5ad7160b58768723635abeec/60s.jpg" data-mid="147131410" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/996/i/b800b076f551482b5eef90c2bb7a109581b5678f5ad7160b58768723635abeec/60s.jpg" /> Barcelona 60’s ISBN 978-8498808803 Barcelona 60’s proposa observar la ciutat d’aquells anys a través dels seus habitatges. Aquells van ser uns moments on el projecte residencial era la més potent expressió d’uns importants canvis socials. Un projecte residencial especialment rellevant en la descripció del caràcter i les lògiques urbanes de Barcelona, però també dels seus habitants i els seus modes de viure. En definitiva, proposem una mirada a una ciutat associada a un temps vista a través d’uns projectes d’habitatge que ens portaran a trobar i entendre millor determinades situacions urbanes. Parlar d’edificis vol dir parlar d’on estan emplaçats, de com són, i també imprescindiblement parlar dels arquitectes que els van projectar. Arquitectes com Antoni de Moragas, Josep Antoni Coderch, Lluís Nadal, MBM, Antoni Bonet i Castellana, Ricardo Bofill, Lluis Clotet i Òscar Tusquets o Francesc Mitjans. Ravetllat, P., Badia, J., Campo-Baeza, A., Peris, M., Ferrando, J., Roel, P., Enrich, C., Mateo, J., Bates, S., Ros-Majó, X., Nadal, L. 2021 <img width="1400" height="1823" width_o="1400" height_o="1823" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/59132bd2d3c98393b5472fd73909e6e84cf06bee9758aaf5485afa3ac22b3b15/9788498809626.pdf.jpg" data-mid="175554587" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/59132bd2d3c98393b5472fd73909e6e84cf06bee9758aaf5485afa3ac22b3b15/9788498809626.pdf.jpg" /> Anomalías constructivas en la edificación residencialISBN 9788498809626 El término Anomalía admite un amplio abanico de significados, todos ellos relacionados con algo que no es normal, que no se aviene a la regla, que es defectuoso. En el libro se describen y comentan las situaciones anómalas que realmente se presentan en los edificios a partir de un nuevo planteamiento que permite adentrarse en cada una de ellas considerando su singular complejidad. Las 63 Anomalías que se analizan en el presente libro se refieren a los edificios de uso residencial, desde la casa rural de muchos países europeos y americanos hasta los edificios modernos de alta o baja altura y de localización mucho más difusa. Díaz, C., Cornadó, C., Arribas, J.Á., Gumà, R., Vima, S. 2021 <img width="352" height="500" width_o="352" height_o="500" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/8ad93fea449ca72eb8adccad8d6198caedaded609be2ee936e3770f6e57ea57e/41HCKKrGUiL.jpg" data-mid="175553637" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/352/i/8ad93fea449ca72eb8adccad8d6198caedaded609be2ee936e3770f6e57ea57e/41HCKKrGUiL.jpg" /> Arquitectes Jardiners de Barcelona 1888-1992 ISBN 9788412274769 Aquest llibre vol emmirallar-se en Les Vides de Giorgio Vasari i els Homenots de Josep Pla, de tal manera que mitjançant el retrat literari de vuit arquitectes jardiners que han definit el verd urbà de la ciutat de Barcelona i a través d'una aproximació estètica als seus parcs i jardins puguem descobrir i dibuixar una tradició barcelonina de la jardineria. Llobet, X., Jiménez, E. 2021 <img width="1275" height="902" width_o="1275" height_o="902" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/e675c46dee0fea6343fa105ce0180f7729d9930edf66892332c8970b80f71c97/LAS-CLAVES.png" data-mid="204273864" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/e675c46dee0fea6343fa105ce0180f7729d9930edf66892332c8970b80f71c97/LAS-CLAVES.png" /> Las claves de la rehabilitación y restauración arquitectónica. Volumen 1: El método sistémico aplicado a la intervención en edificios existentes ISBN 978-84-09-04305-7 Por causas naturales o antrópicas, las cualidades de las edificaciones con muchos años, especialmente las de orden práctico, han llegado a nosotros muy menguadas o degradadas, por lo que nuestras actuaciones deberán tender a restituirlas total o parcialmente, pero siempre conservando o incrementando aquellas cualidades que afectan a los sentimientos. El objetivo del libro es elaborar un método teórico-práctico para organizar racionalmente las modificaciones que se puedan realizar en todo tipo de edificaciones existentes, sean muy apreciadas colectivamente o no. Al igual que cualquier actividad que afecta a los edificios o sus agregaciones, una intervención requiere una fase de conocimiento del edificio, a la que sigue un anteproyecto, un proyecto básico y de ejecución, después una dirección de obra y a la larga unos criterios de mantenimiento. Este texto se organiza básicamente siguiendo esta secuencia, y da mayor presencia a todo lo relacionado con los estudios y el proyecto, ya que depende de ellos la indicada organización racional de las modificaciones. Todo ello nace con la voluntad de fijar, para hacerlos transmisibles, los conocimientos y criterios que los autores han ido adquiriendo y elaborando a lo largo de más de treinta años de ejercicio profesional en el campo de la intervención en edificios existentes y en el de su docencia. Se trata de hacer una contribución de, como mínimo, un gran peso conceptual, a la elaboración del saber arquitectónico que debe regir la praxis de la intervención en edificios existentes. Onecha, B., Genís , M., González, J., Casals, A., Portal, J., Morros, J. 2019 <img width="1716" height="1400" width_o="1716" height_o="1400" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/a5fa6d355d1b3ce8bfc935fa1d7475456aec532f4ecba909c5e13f7c8c00203c/9788498807943.pdf.jpg" data-mid="166532958" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/a5fa6d355d1b3ce8bfc935fa1d7475456aec532f4ecba909c5e13f7c8c00203c/9788498807943.pdf.jpg" /> La millora de les condicions d'habitabilitat en els grans conjunts residencials de l'Àrea Metropolitana de BarcelonaISBN 978-8498807936El present estudi d’investigació parteix de la voluntat de posar de manifest que els grans conjunts residencials no han arribat al seu límit d’ús i existència, i que en conseqüència hi ha molt a fer per tal de prevenir, frenar i erradicar els processos de degradació iniciats i consolidats en alguns casos extrems, tant des d’un punt de vista físic de l’edificació existent i de l’entorn urbà com social de la població resident. Els reptes que planteja la realitat contemporània dels grans conjunts residencials, justifiquen l’interès d’obrir els camps de diagnosi i d’actuació incorporant qüestions de caire sociològic a les qüestions estrictament tecnològiques, de tal manera que es considerin simultàniament les característiques específiques de la població resident i de l’entorn físic, urbà i arquitectònic. Així mateix, des d’un punt de vista escalar, es planteja la necessitat de tenir en compte de manera simultània l’habitatge, la comunitat de veïns, l’edifici, l’entorn urbà immediat així com la totalitat del barri. Ravetllat, P., Díaz, C., Cornadó, C., Vima-Grau, S. 2019 <img width="1200" height="968" width_o="1200" height_o="968" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/85c7f31d5a0ac2bdd17b22562fd974d1af817197492c7298b2677e2b3625c452/9788498806588-1.jpg" data-mid="176051308" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/85c7f31d5a0ac2bdd17b22562fd974d1af817197492c7298b2677e2b3625c452/9788498806588-1.jpg" /> La transformació dels edificis industrials tèxtils a Catalunya ISBN 978-8498806571 Aquesta publicació recull un conjunt d´intervencions en edificis industrials històrics, construïts a Catalunya durant el període entre final del segle XVIII i mitjan segle XX, destinats inicialment a la producció tèxtil. Aquesta elecció de l’objecte de treball no és casual, sinó que respon al període en què tingué lloc una excepcional expansió d´aquest tipus d´activitat a Catalunya i que, de fet, va assentar les bases del futur industrial del país. Una situació que explica moltes de les característiques i similituds dels edificis considerats. Un mateix ús i uns mitjans similars de construcció són els fets que van generar una tipologia d’edificis fàcilment distingibles i amb uns trets comuns que, avui dia, els fan especialment atractius i arquitectònicament valorats. La seva potent imatge i volumetria, la composició rítmica de les seves façanes, la magnitud i la nitidesa dels seus espais interiors, i la singularitat de les tècniques constructives aplicades justifiquen ara la consideració de valor patrimonial que a molts d’ells se’ls assigna. Ha estat remarcable la seva capacitat per adaptar-se a d’altres usos, en molts casos com a equipaments públics, superant la seva condició d’objectes funcionalment obsolets. Ravetllat, P., Díaz, C., Gumà, R., Godoy, C., Feu, A. 2017 <img width="996" height="1394" width_o="996" height_o="1394" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/8636f176c197f1dc76fbec7a9c62343e082f7f8e1ee06dbfdf4f3af52844eb0b/limits.jpg" data-mid="175483553" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/996/i/8636f176c197f1dc76fbec7a9c62343e082f7f8e1ee06dbfdf4f3af52844eb0b/limits.jpg" /> LimitsISBN 9788469758991 El límit urbà adquireix característiques especials en la confrontació amb l’habitatge, ja que les dimensions domèstiques són especialment adequades per assumir els canvis d’escala que comporten les situacions de contacte. Aquesta publicació vol abordar aquestes qüestions a partir de les experiències docents dels darrers cursos d’Habitatge i Ciutat, i la col·laboració d’alguns dels convidats que al llarg d’aquests anys hi han participat. Un intent de visualitzar la complementarietat dels aspectes residencials amb els urbans al voltant de la noció de Límit Ravetllat, P., Badia, J., Eckert, P., Sergison, J., Ferrando, J., Peris, M., Bevk, M., Ubach, A., Mateo, J. 2017 https://rearq.upc.edu/Articles Wed, 15 Feb 2023 16:15:15 +0000 rearq https://rearq.upc.edu/Articles Onecha, B; Herrador, E;&nbsp; Castillo, R; Bosch, M.Reaching Near-Zero Environmental Impact in Heritage Buildings: The Case of the Wine Cellar of Rocafort de Queralt. Sustainability (Basel)", 13 Gener 2025, vol. 17, núm. 2, article 577.— In the current context of a necessary reduction in environmental impact, the reuse of heritage buildings is key. Although architectural rehabilitation already significantly reduces this impact, thermal comfort facilities present several challenges, both due to the huge visual impact they entail, compromising buildings’ historical values, as well as the environmental impact due to machines and ducts and the operating energy consumption. This paper demonstrates, through the case study of the Rocafort de QueraltWine Cellar, that it is possible to reduce to nearly zero the thermal comfort facilities of converted heritage buildings for public cultural use. This historic building, considered one of the “Wine Cathedrals” in Spain, was built in 1918 and is characterized by its architectural style typical of Catalan modernism. The method applied was in situ monitoring, combined with dynamic simulation with DesignBuilder v7 software and NECADA software v2024, considering four different scenarios of the building: the current state; after passive improvements; after architectural rehabilitation; and subject to the climatic conditions expected for 2050 according to IPCC AR4 A2. The conclusions are surprising. In Scenario 2, 87% thermal comfort is reached with zero facilities, and 100% thermal comfort is reached when the location of cultural activities within the building is changed according to geographical orientation and the season of the year. &nbsp; &nbsp; &nbsp; Garcia-Almirall, P.; Cornadó, C.; Vima-Grau, S. Residential Vulnerability of Barcelona: Methodology Integrating Multi-Criteria Evaluation Systems and Geographic Information Systems. Sustainability, diciembre 2021, 13(24), 13659. — This article presents the methodology and results of a pioneering investigation in the determination and mapping of socio-residential vulnerability in the city of Barcelona according to a multi-criteria synthetic analysis. The methodology followed is based on a system of indicators elaborated from the exploitation of habitual statistical Open Data complemented with specific unprecedented data elaborated and supplied by the Barcelona City Council. The analysis is based on secondary data and it is structured in georeferenced axes, components, and indicators, which allow determination of the sociodemographic, socioeconomic, and urban and residential space characteristics at neighborhood, population census unit, and urban block level. The objective of the research was to detect, determine, and establish a measure of differentiation relative to the degree of residential vulnerability of some neighborhoods with respect to others, in order to seek prioritization measures for action in the most vulnerable areas. The results of the research provide a series of maps that allow us to define the areas where the highest levels of vulnerability indicators coincide according to a synthetic multi-criteria analysis. Onecha, B.; Dotor, A.; Marmolejo, C. Beyond cultural and historic values, sustainability as a new kind of value for historic buildings. "Sustainability", 22 Juliol 2021, vol. 13, núm. 8248, p. 1-18.—In attempts to improve the energy efficiency of protected historical buildings, two barriers arise. The first is the restrictions imposed by authorities that are responsible for cultural heritage preservation. The second is the exclusion of protected buildings from strict compliance with energy efficiency requirements in current regulations, such as the issue of an Energy Performance Certificate, which removes them from conventional channels of public policies. Both of these issues put heritage in a delicate situation, especially when they are intended for privately developed residential uses. This paper presents a methodology for assessing and establishing a trade-off between energy performance and the cultural value of heritage buildings through the comprehensive analysis of a case study: the retrofitting of Can Armengol Palace in Palma de Mallorca (Spain). The study revealed (1) the need to objectify the cultural values of the building as far as possible to identify conflicts with the strategies of energy efficiency improvement; and (2) the appropriateness of considering every aspect of a rehabilitation intervention in a global simultaneous approach, not just energy aspects. The method that was used had five steps: acquiring a deep knowledge of the building configuration, assessing the building performance for every legal requirement, identifying cultural values, defining intervention criteria, and analyzing intervention effects on the protected elements of the building. The most important contribution in this study is the detailed and extended definition of architectural heritage values and the consideration of interventions resulting from sustainability retrofits as a new kind of value, that reflects current worries, for which future generations will remember us. Marmolejo, C.; Onecha, B. The spatial uneven difussion of energy-efficiency transparency policy. An analysis of the multi-family market in Barcelona. "Energy policy", 17 Juliol 2021, núm. 156.—In order to foster energy-informed real estate decisions, the EU has universalised the energy performance certificates to be displayed on advertising for sale and rental. However, in Spain, such certificates are absent in a disturbing proportion of cases. This paper investigates the prevalence of this problem, its spatial patterns, and the concomitant architectonic and locative attributes. In doing so, data from 49,000 apartments listed for leasing and renting in Metropolitan Barcelona are analysed using conventional and spatial econometric methods. The results suggest that the probability that a listing includes the energy rating of the dwelling largely depends on other neighbouring listings. Furthermore, the information opacity exists for the worst dwellings, which are expected to be the most inefficient, located in areas inhabited by low-income population. That is, the population that could benefit the most from this policy is, precisely, the most uninformed. Cornadó, C.; Garcia-Almirall, P.; Casals, J.; Caballero, A. La cuestión de la infravivienda, un estudio de caso en la ciudad de Barcelona.Arquitecno, núm. 17, pàgs. 13-22, junio 2021.—El concepto de infravivienda puede variar notablemente dependiendo del contexto urbano y social de cada lugar, éste se suele referir a aquel tipo de edificación y/o vivienda cuyos niveles de habitabilidad se encuentran por debajo de unos estándares mínimos establecidos, generalmente, en textos normativos. Su aparición a menudo va asociada a procesos de urbanización irregulares y al uso de vivienda de espacios no concebidos para ello, relacionándose, a menudo con situaciones de vulnerabilidad socioresidencial. El caso que aquí se presenta se centra en el barrio del Carmel en Barcelona, caracterizado por un crecimiento urbano en pendiente y la sospecha de la existencia situaciones de infravivienda. Se plantean como objetivos profundizar en el conocimiento de las condiciones de habitabilidad y estado de conservación de las viviendas del barrio para realizar un diagnóstico global de él. Para ello se diseña y emplea una metodología de estudio basada en una combinación de explotación de datos a partir de indicadores y campañas in situ. Los resultados permiten la detección de situaciones de infravivienda, la caracterización de las principales situaciones que la provocan y la categorización y priorización en la necesidad de actuación e intervención por parte de programas públicos de ayuda a la rehabilitación. Vima, S.; Cornadó, C.; Ravetllat, P.; Garcia-Almirall, P. Multiscale integral assessment of habitability in the case of El Raval in Barcelona.Sustainability, abril 2021, 13(9), 4598.—The understanding of habitability conditions of existing housing stock plays a central role in the quantification and qualification of sustainability from the architectural field. This research assessed habitability as a fundamental social benefit by means of a multiscale approach to the case study of the Raval neighborhood that can be replicated in other settings. We described a sample of six hundred dwellings located in two urban blocks spatially and typologically. This analysis of architectural features incorporated information on the current occupancy and use of spaces and the assessment of the state of conservation and maintenance of building envelopes and common elements. Although the scale of most analyzed aspects was larger (building, urban block or urban fabric), the discussion of results by housing unit provided a close picture of the existing diversity and heterogeneity of socio-spatial and architectural realities within buildings and urban blocks. Results from this paper allow for the valuation and discussion of substandard housing cases that call for an immediate improvement and adaptation, while providing evidence that most dwellings fail to fulfill residents’ right to adequate housing. In conclusion, the results obtained highlight the importance of designing rehabilitation programs and instruments to improve existing spaces with a focus on current use, occupancy, and residents’ needs Uzqueda, A.; Garcia-Almirall, P.; Cornadó, C.; Vima Grau, S. Critical review of public policies for rehabilitation of housing stock: the case of Barcelona.Buildings, febrero 2021, 11(3), 108.—This article reviews rehabilitation programs in Barcelona, focusing on aspects such as the intervention model, actual public investment, and results. Programs of this type are not exclusive to Barcelona; however, similar examples can be found in other European cities, especially where European Union (EU) funding is present. After analyzing these models, we reached a series of general conclusions that may be of interest. Thus, an eminently practical and reflective analysis is presented, aimed at technicians and those responsible for the design of intervention policies in urban regeneration. Rehabilitation programs are increasingly focused on vulnerable settings, and in this context, the participation and service function of public administrations are particularly relevant. The general model for rehabilitation subsidies rarely takes into account the specific characteristics of disadvantaged urban settings, as the article will show. After analyzing the different policies presented in this research, we identified two essential requirements: detailed knowledge of the affected neighborhood, and ongoing evaluation of the development of programs—beyond simple management indicators—so negative effects can be corrected in time such as gentrification, real estate speculation, and other by-products that the intervention itself can promote. This study confirms that not all public investments have the expected results. Perez, B. &amp; Dotor, Alicia. Simulation Method to Assess Thermal Comfort in Historical Buildings with High-Volume Interior Spaces—The Case of the Gothic Basilica of Sta. Maria Del Mar in Barcelona. Sustainability. 13. 2980. 10.3390/su13052980. 2021—Concerns about the energy performance of heritage buildings have grown exponentially over the last decade. However, actions have been limited to reducing energy consumption and carbon emissions. Another perspective must be studied—the thermal comfort of users, for human welfare and health. The assessment of thermal comfort inside a historic building with a single, large volume interior space is not easy. The complexity increases if the building has high cultural protection and its envelope cannot be altered, to preserve its historical values. This paper focuses on this kind of building and describes a dynamic simulation method used to assess thermal comfort in the Gothic Basilica of Sta. Maria del Mar in Barcelona. The basilica’s interior thermal conditions are intense cold during the winter and extreme heat and sultriness during the summer. Several simulation scenarios were considered to highlight the failure to obtain thermal comfort for users through passive strategies during the summer period. When all the factors are considered, the only valid strategy is to introduce an active system. This must be minimized according to three criteria: reducing operational periods, considering just the air volume next to users and adjusting the level of comfort requirement. López, David &amp; Bernat, Ernest &amp; Gil, Lluis &amp; Roca, Pere. (2021). Experimental testing of a composite structural system using tile vaults as integrated formwork for reinforced concrete. Construction and Building Materials. 300. 123974. 10.1016/j.conbuildmat.2021.123974. —Tile vaults are unreinforced masonry structures made of thin bricks (tiles) and fast-setting mortar that can be constructed without the need of a formwork, except at the boundaries, making them inherently economic. Their slenderness and finishing make them also efficient and expressive. These qualities of tile vaulting can be enhanced by combining it with reinforced concrete creating a new composite system. The tile vault can be integrated in the final solution, as a permanent formwork, reducing construction costs and waste. A top layer of reinforced concrete rises up the strength of the composite system, whereas reinforcement reduces the thickness and opens the possibility to build structures with a formal language well beyond what is typically associated with masonry architecture. Therefore, several advantages make the system competitive compared to traditional reinforced concrete shells. This paper presents experimental research on the materials of this composite system and load tests on composite barrel vaults. The construction of full-scale prototypes has allowed a critical review of the construction process and has demonstrated the feasibility of the technique and its successful structural performance. Moreover, the analysis of this composite structures is carried out using Extended Limit Analysis of Reinforced Masonry (ELARM), provided that the reinforcement guarantees sufficient ductility. Furthermore, the data collected from the experimental research becomes a benchmark for the calibration of eventual further structural models. Diaz, C.; Cornado, C.; Albareda-Valls, A. Damage in face-brick facades placed between concrete slabs. "Journal of building engineering", 27 Febrer 2020, núm. 30, p. 1-12.—In recent decades, non-structural exposed brick facades have been widely used in Spain and other European and American countries. However, when they are partially supported by floor slabs, to give the image of a continuous element, they present problems that can lead to risks such as collapse and detachment of ceramic pieces. In this article, twenty-two affected buildings located in several Spanish cities were analyzed to determine the parameters that induce risk situations, and to identify the causes of each type of damage. The aim was to verify, using data extracted from real behavior of the facades under analysis, the fragility of most analytical models that have been adopted, in order to avoid anomalies. Consequently, the aim was also to obtain a more reliable starting point for future diagnosis and, when necessary, repair of such vulnerable face brick facades. Díaz, C.; Cornadó, C.; Vima, S.; Ravetllat, P.; Garcia-Almirall, P. Intervenciones de rehabilitación en grandes conjuntos habitacionales construidos durante el periodo 1950-1975.ACE: Architecture, City and Environment, octubre 2019, año 14, núm. 41.—Objetivo: Elaborar un estado del arte actualizado sobre las intervenciones de rehabilitación y transformación de los grandes conjuntos residenciales en Europa construidos entre 1950 y 1975, centrado especialmente en los aspectos y modificaciones físicas de que han sido objeto desde su terminación, con la finalidad de facilitar instrumentos de análisis aplicables en el futuro para la puesta en práctica de modelos de intervención verificados. Metodología: Este trabajo parte del estudio de la abundante casuística existente sobre las formas de intervención efectuadas en Europa en las últimas décadas, considerando los diversos procedimientos utilizados y las diversas escalas que abarcan desde el mantenimiento y la rehabilitación del conjunto original, hasta la demolición de la totalidad de edificios y la reordenación urbana del conjunto. A partir de esta casuística se establece una clasificación de los tipos de intervención que permite un análisis comparado de los casos presentados, tanto por lo que se refiere a las herramientas utilizadas como a su escala y repercusión sobre el conjunto. Finalmente, la elaboración de una cronología de intervenciones por caso y por país se orienta a la comprensión de la evolución de las diversas formas de intervención. Conclusiones: Si bien el conocimiento pormenorizado de las actuaciones realizadas en cada uno de los conjuntos estudiados y en los distintos contextos permite descubrir una progresiva diversificación de las actuaciones efectuadas, que pasan a ser claramente complejas y participadas en la última década, cabe destacar como ni la forma de intervención escogida ni la escala de la inversión económica efectuada han podido garantizar, en los casos estudiados, la solución de las problemáticas reales a las que iban dirigidas. Se constata que el éxito de una intervención física sobre una realidad urbana y social debe tener presente las formas reales de incidencia en las diversas escalas físicas y situaciones sociales que influyen en los comportamientos y aspiraciones de la población. Originalidad: El presente estudio aporta una clasificación de las diversas formas de intervención física de que han sido objeto los conjuntos objeto del presente estudio, la cual sirve de instrumento para su valoración comparativa y su evolución en el tiempo por caso y por país, desde una nueva perspectiva más amplia y transversal. Cornadó, C.; Vima, S.; Díaz, C.; Ravetllat, P.; Garcia-Almirall, P. Socio Spatial characterization of Large Housing Estates in the Metropolitan Area of Barcelona. IOP conference series: materials science and engineering, 771 (7), 072031. 2019.—Fifty years after the construction of Large Housing Estates in the periphery of the Barcelona urban continuum, public administrations face the need to redesign polices and tools aimed at improving living conditions in each of these specific areas. The need to improve the current living conditions of the housing stock according to habitability exigencies, maintenance and repair of building pathology, the improvement of energy efficiency and the research of a better social integration of their population, are some of the issues that call for being addressed when aiming to improve Large Housing Estates. The current research provides a socio spatial characterization of 20 study cases according to the evaluation of both socio demographic, socio economic and spatial indicators and their evolution along 5 time periods since their construction. Even if all study cases originally had many common characteristics, their very different evolution in time calls for a specific analysis of the current state of each area. Moreover, the characterization of the different evolution of the studied indicators on each specific case is a very useful tool to identify and describe past and ongoing complex social and urban processes. The applied methodology provides a detection of risk parameters, allowing to identify the most vulnerable cases in comparison with the analysed cases as well as the city average indicators. The transversal capacity of considering simultaneously social aspects as well as urban, architectonic and technological aspects, provides an integral view on the current state of Large Housing Estates in the Metropolitan Area of Barcelona. A result consisting of relevant information in order to design effective integral tools that refer to the particular social and physical contemporary conditions and ongoing processes on each site. Cornadó, C.; Vima, S.; Martin, E.; Garcia-Almirall, P.; Uzqueda, A. Methodology for the pre-diagnosis of residential buildings in vulnerable areas in the city of Barcelona. Conference series: materials science and engineering, 471 (7), 072030. 2019. — In a paradigm of raising urban economic and social inequality among south European cities, public administrations are confronted with the challenge to foster the improvement of the most deprived residential vulnerable areas. In the framework of the implementation of a building rehabilitation program on vulnerable residential neighbourhoods by the Barcelona City Council, the current research presents a technical and experimental approach on 16 of the most vulnerable areas. The aim of the study is to obtain a qualitative evaluation of the residential vulnerability as well as the identification of buildings with a most deprived physical state. The purposed methodology approaches a first pre-diagnosis of the building state and the detection of buildings that present a major need for rehabilitation actions, providing prioritization criteria. Rehabilitation is here considered from a wide and integral perspective, taking into account both socioeconomic aspects that describe the housing community and specific physic conditions of the built stock. Such methodology is complemented with the interchange of information with local actors, both from the social tissue and the neighbourhood local administration. The results of the present research provide the public administrations with the identification of data sources and a systematization of technical and social qualitative information onsite on a database, as well as the elaboration of a GIS analysis and cartography in a compendium of maps. The actualization and testing of quantitative information on specific areas provides the public administration with a set of very relevant tools in order to address specific and complex vulnerable areas and to efficiently invest public resources with the aim to improve both physical and social conditions of deprived neighbourhoods in long term. López López, D. [et al.]. Tile vaults as integrated formwork for reinforced concrete: Construction, experimental testing and a method for the design and analysis of two-dimensional structures. "Engineering structures", 2019, vol. 188, p. 233-248.—Tile vaults are traditional, unreinforced masonry structures made of thin bricks (tiles), mortar and fast-setting cement or gypsum. They can be constructed without the need for a formwork, except at the boundaries, making them inherently economic. Tile vaults have historically provided a solution for the efficient construction of vaulted structures. Today, they can be used as permanent formwork for concrete shells, allowing for a significant reduction of the construction cost and waste produced, due to the possibility of reducing or even eliminating the need for traditional formwork. The concrete can be poured directly onto a tile-vaulted formwork to form a composite structure. This paper presents a technique for the construction of single-curvature shells consisting of a composite structure combining tile vaulting and reinforced concrete. A method for the design of these composite vaults and the assessment of their strength and stability against external loading is also presented. This method is based on limit analysis but takes into account the reinforcement’s contribution to the composite cross-section’s bending capacity. The equilibrium method is implemented computationally to provide fast results for the user. It provides graphical and intuitive results and opens the possibility for the future extension to fully three-dimensional problems. The design and structural analysis method is called Extended Limit Analysis for Reinforced Masonry (ELARM). Both the proposed construction technique and the computational method have been validated through experimental research. The feasibility of the building technique has been validated by the construction of two full-scale prototypes. In addition, the prototypes have been load-tested to failure to compare the results with those predicted by ELARM. https://rearq.upc.edu/Congres-rearq-primeres-jornades-2024 Tue, 22 Oct 2024 15:40:11 +0000 rearq https://rearq.upc.edu/Congres-rearq-primeres-jornades-2024 <img width="2846" height="1600" width_o="2846" height_o="1600" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/b60835c8361e4f0d88c610057735becfe7ba05b2c40c1210bae76eaf5603be1a/Jornades_rearq_web_2.jpg" data-mid="224796924" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/b60835c8361e4f0d88c610057735becfe7ba05b2c40c1210bae76eaf5603be1a/Jornades_rearq_web_2.jpg" /> El&nbsp;Congrés rearq: primeres jornades 2024 busca portar a debat diferents temes vinculats a la rehabilitació i restauració arquitectònica, l’àmbit de recerca del Grup rearq. Es pretén fomentar la transversalitat al voltant dels diversos processos que implica la rehabilitació compartint experiències tant acadèmiques com professionals, amb la voluntat d’acostar la recerca universitària a la realitat d’una societat on l’aprofitament del que ja existeix és cada cop més necessari. El dia 7 de novembre al matí, de 9:00-14:00, la Sala de Graus de l’ETSAB acull una sèrie de ponències dels investigadors del grup entorn a dues línies principals: la rehabilitació d’àrees residencials i la intervenció en el patrimoni construït. El COAC acull la segona part de la jornada, de 17:00-20:00 a la Sala Mirador, dedicada a la rehabilitació de grans conjunts residencials. Pere Joan Ravetllat, David Martínez i Maria Sisternas aportaran diferents visions des de Barcelona. Fabio Lepratto, investigador i professor del Politecnico di Milano, i Xander Vermeulen, de XVW Architectuur, EU Mies Award 2017, mostraran experiències europees. Clourà l’acte una taula rodona. — ETSAB. Sala de Graus La intervenció en àrees residencials Ciutat Comtal, inici d’un model d’habitatge. Mireia Bosch Prat Soluciones colectivas de bajo coste. Cohab-Tetuán, Madrid. Joan Casals Pañella Estratègies d’avaluació dels edificis d’habitatges en contextos de pobresa energètica. Còssima Cornadó Bardón La millora de les condicions d’habitabilitat en grans conjunts residencials moderns. Pere Joan Ravetllat Mira Habitatge de promoció pública de la postguerra a&nbsp; Lleida. Aleix Salazar Aloy Codisseny de solucions de baix cost per a la millora dels espais col·lectius a Ciutat Vella. Sara Vima Grau La intervenció en el patrimoni construït Paisajes culturales. Análisis de las estrategias de recuperación de los núcleos rurales despoblados al noreste de la península ibérica y su patrimonio arquitectónico. Aiala Bastero Acha &nbsp; Cohabitem Barcelona. Estratègies de reaprofitament i reús aplicades a cinc grans edificis de la ciutat. Marta Domènech Rodríguez El moviment modern com a passat. Criteris d’intervenció. Xavier Llobet Ribeiro Obra nueva vs restauración en el análisis estructural de bóvedas tabicadas. David López López La modernitat sostenible. Quan el low-tech va ser high-tech. Joan Olona Casas Edificis històrics: maximitzar el confort minimitzant les instal·lacions. L’anàlisi per simulació dinàmica. Belén Onecha Pérez La reconversió d’edificis industrials en habitatge col·lectiu. Jesús Quintana Gómez — COAC. Sala Mirador La rehabilitació dels grans conjunts residencials &nbsp; Visions des de Barcelona Pere Joan Ravetllat Mira. Coordinador grup de recerca REARQ. ETSAB-UPC David Martínez Garcia. Gerent d’Urbanisme. Ajuntament de Barcelona Maria Sisternas Tusell. Directora de l’Institut Català del Sòl entre 2022-24 Experiències internacionals Fabio Lepratto. Professor i investigador Politecnico di Milano Xander Vermeulen. XVW Architectuur. Premi Mies van der Rohe 2017 https://rearq.upc.edu/Biennale-Architettura-2025 Tue, 11 Feb 2025 07:40:48 +0000 rearq https://rearq.upc.edu/Biennale-Architettura-2025 <img width="2216" height="2048" width_o="2216" height_o="2048" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/a10fc3475673e7ce19ea360649d291ffa0959600089c2cfb6f01e8f567f4a559/Logo_Biennale.png" data-mid="236129731" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/a10fc3475673e7ce19ea360649d291ffa0959600089c2cfb6f01e8f567f4a559/Logo_Biennale.png" /> La Biennale Architettura 2025 exposa el projecte Open Regeneration of Housing Estates in Barcelona La proposta “Open regeneration of housing estates in Barcelona” forma part de l’exposició central de 19a edició de la Biennale Architettura a Venècia, entre el 10 de maig i el 23 de novembre. La instal·lació liderada pel Grup Rearq amb Sorigué mostra l’aplicació de dissenys per a la millora de l’habitabilitat i la sostenibilitat en diferents conjunts residencials construïts entre els anys 1950 i 1975 a la perifèria de Barcelona i la seva àrea metropolitana. El concepte de “regeneració oberta” es basa en l’ampliació d’edificis residencials existents amb un sistema autoportant, modular i flexible. Els dissenys exposats mostren múltiples possibilitats d’aplicació d’aquest sistema per a la millora de diferents situacions urbanes en contextos reals i complexes, fet que permet comprendre el seu abast urbà i territorial. A més de les diferents possibilitats de millora de les prestacions dels habitatges, els dissenys exploren la millora del contacte dels edificis en planta baixa, dels testers cecs, l’aprofitament comunitari de les cobertes, l’ampliació dels espais comunitaris i la millora de l’accessibilitat vertical i els accessos a l’edifici. Les aplicacions poden ser incrementals per fases, de tal manera que poden perfeccionar-se amb el temps segons la disponibilitat escalonada d’inversions. Els nous espais d’ampliació i transició també permeten millorar les qualitats ambientals i urbanes de l’entorn proper, i regenerar la imatge del conjunt sense necessàriament amagar-ne els acabats històrics. Les propostes s’exposen a través d’un tauler amb maquetes, del catàleg de l’exposició i de lones de gran format que mostren visualitzacions realistes. Una reproducció audiovisual mostra conjuntament la realitat de diferents barris de Barcelona i de l’Eix Besòs, els seus edificis i habitatges de la mà de de veïnes i veïns, així com visualitzacions del seu potencial de millora a través de projectes de regeneració oberta. Encapçalen el projecte Pere Joan Ravetllat, Sara Vima, Jesús Quintana, Aleix Salazar, Còssima Cornadó, Marta Domènech i Isaac Colin (REARQ-UPC), Xavier Llopis, Agustina Etcheverry i Marta Yago (Sorigué). La mostra inclou l’explicació i una reproducció a escala real del sistema “Regenerar Barcelona”, desenvolupat per REARQ-UPC, Sorigué i GICITED-UPC, finançat per l’Institut Municipal d’Urbanisme, la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació BIT HABITAT. El projecte construït en fase de prototip al Campus Besòs de la UPC, va ser guanyador del Repte urbà per a la regeneració d’edificis d’habitatges amb sistemes innovadors sostenibles de 2022, el premi Catalunya Construcció a la Innovació en la construcció 2024; finalista a la biennal ibero-americana 2024 celebrada al Perú i finalista dels World Smart City Awards 2024.Fotografies Adrià Goula <img width="1662" height="1920" width_o="1662" height_o="1920" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/5fa3cc31715db9400ebd7d695557b199c94e7252cc81c8c31135f8c0ea30135a/AGP1925_7755-WEB.jpg" data-mid="236128627" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/5fa3cc31715db9400ebd7d695557b199c94e7252cc81c8c31135f8c0ea30135a/AGP1925_7755-WEB.jpg" /> <img width="1440" height="1920" width_o="1440" height_o="1920" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/205bbbb8b6567a3cdd5484ca04f74c39ec9e369165f9459e2372b182a5b4ace4/AGP1925_7754-WEB.jpg" data-mid="236128626" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/205bbbb8b6567a3cdd5484ca04f74c39ec9e369165f9459e2372b182a5b4ace4/AGP1925_7754-WEB.jpg" /> <img width="1920" height="1440" width_o="1920" height_o="1440" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/6a62ef8916a14710bd823cc9a02675fe7d4fbfe076f198884c31bfb7f2c57dae/AGP1925_7781-WEB.jpg" data-mid="236128634" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/6a62ef8916a14710bd823cc9a02675fe7d4fbfe076f198884c31bfb7f2c57dae/AGP1925_7781-WEB.jpg" /> <img width="1920" height="1440" width_o="1920" height_o="1440" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/1aac4284cfee7afea38b9b320b5e641140685ccdf1ce25cb0ebf814be4674208/AGP1925_7789-WEB.jpg" data-mid="236128635" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/1aac4284cfee7afea38b9b320b5e641140685ccdf1ce25cb0ebf814be4674208/AGP1925_7789-WEB.jpg" /> <img width="1920" height="1440" width_o="1920" height_o="1440" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/e5ce45eea83a5c4b1d08428d9d7622f11fa4a80fe38da78580252336788c1954/AGP1925_7794-WEB.jpg" data-mid="236128636" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/e5ce45eea83a5c4b1d08428d9d7622f11fa4a80fe38da78580252336788c1954/AGP1925_7794-WEB.jpg" /> <img width="1440" height="1920" width_o="1440" height_o="1920" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/eab8c11052a6b0d8356749629062fd39b437de337833c6be0dcc3a018bf8391e/AGP1925_7768-WEB.jpg" data-mid="236128631" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/eab8c11052a6b0d8356749629062fd39b437de337833c6be0dcc3a018bf8391e/AGP1925_7768-WEB.jpg" /> <img width="1440" height="1920" width_o="1440" height_o="1920" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/43bf8c0c1f1169402035241acbe9a662146c4525871b4ddd7dddbc114d6eb824/AGP1925_7766-WEB.jpg" data-mid="236128628" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/43bf8c0c1f1169402035241acbe9a662146c4525871b4ddd7dddbc114d6eb824/AGP1925_7766-WEB.jpg" /> <img width="1440" height="1920" width_o="1440" height_o="1920" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/98213dad38911b6df1b4ff314f7a4316c424e5c252fda6d04ff332d7e05cc724/AGP1925_7767-WEB.jpg" data-mid="236128629" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/98213dad38911b6df1b4ff314f7a4316c424e5c252fda6d04ff332d7e05cc724/AGP1925_7767-WEB.jpg" /> <img width="1440" height="1920" width_o="1440" height_o="1920" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/afc8884e55484ce510a13ba5fb72df802fc126d77cd666b7b36f9ecd4aee490a/AGP1925_7779-WEB.jpg" data-mid="236128633" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/afc8884e55484ce510a13ba5fb72df802fc126d77cd666b7b36f9ecd4aee490a/AGP1925_7779-WEB.jpg" /> <img width="1440" height="1920" width_o="1440" height_o="1920" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/385def18adfa0496a712fba77534538c096f9bb1fbb6b93d5d4944ed6951821a/AGP1925_7774-WEB.jpg" data-mid="236128632" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/385def18adfa0496a712fba77534538c096f9bb1fbb6b93d5d4944ed6951821a/AGP1925_7774-WEB.jpg" /> Amb el suport de: <img width="1942" height="514" width_o="1942" height_o="514" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/d18f2ddac14f96c38a23de355874500bde0865f65747a3819ae03c45d5335c4e/Institut_llull_Marca_Black_H.png" data-mid="236128724" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/d18f2ddac14f96c38a23de355874500bde0865f65747a3819ae03c45d5335c4e/Institut_llull_Marca_Black_H.png" /> <img width="1907" height="896" width_o="1907" height_o="896" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/329b7c7efbc118b30b277384efe929d67d4905c724e59f9104a1756f5c520b21/2-sorigue_logo_RGB-positivo.png" data-mid="236129727" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/329b7c7efbc118b30b277384efe929d67d4905c724e59f9104a1756f5c520b21/2-sorigue_logo_RGB-positivo.png" /> <img width="1024" height="288" width_o="1024" height_o="288" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/92fe47dc6452b23d328024ae5649d199eedf08534112486e2f43d12fc6f48dfe/3-SOMF_Logo_Lrg.svg.png" data-mid="236129728" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/92fe47dc6452b23d328024ae5649d199eedf08534112486e2f43d12fc6f48dfe/3-SOMF_Logo_Lrg.svg.png" /> <img width="567" height="170" width_o="567" height_o="170" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/c0378279e1c23cb55b345cd3d8179586d0e9b4822a7934fd7aa7800aba03c5f9/1-upc-positiu-negre.png" data-mid="236129726" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/567/i/c0378279e1c23cb55b345cd3d8179586d0e9b4822a7934fd7aa7800aba03c5f9/1-upc-positiu-negre.png" /> <img width="945" height="354" width_o="945" height_o="354" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/98645c22c5c6ac46593a3c400a30653e1006b816b33b27c9d6a1e64770d1fbda/AJBCN_Sign_Com_1tinta-Positiu.png" data-mid="236129730" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/945/i/98645c22c5c6ac46593a3c400a30653e1006b816b33b27c9d6a1e64770d1fbda/AJBCN_Sign_Com_1tinta-Positiu.png" /> <img width="1182" height="315" width_o="1182" height_o="315" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/9b0f5baa239c14b1051d09e9e07efa2c18be8508655e6394b5ba82086975b9c3/5-agaur_bn.png" data-mid="236129729" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/9b0f5baa239c14b1051d09e9e07efa2c18be8508655e6394b5ba82086975b9c3/5-agaur_bn.png" /> https://rearq.upc.edu/Premi-XVII-BEAU Tue, 16 Dec 2025 21:42:18 +0000 rearq https://rearq.upc.edu/Premi-XVII-BEAU <img width="1125" height="1396" width_o="1125" height_o="1396" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/c4e95cfe7f7a1daef6370c52cf7227b4ae36c93b45f09b6b42e857c24181b8c2/0001-flujos.jpg" data-mid="241872651" border="0" data-scale="100" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/c4e95cfe7f7a1daef6370c52cf7227b4ae36c93b45f09b6b42e857c24181b8c2/0001-flujos.jpg" /> La XVII BEAU premia el projecte Regenerar Barcelona La proposta Regenerar Barcelona ha estat distingida a la XVII Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (BEAU), sota el lema Flujos comunes. Respuesta a un territorio hiperconectado, inaugurada l’11 de desembre a Ponferrada. El projecte també ha estat present recentment a la 19a Exposició Internacional d’Arquitectura de Venècia. El projecte, liderat pel grup de recerca REARQ-UPC en col·laboració amb el grup de recerca GITCITED-UPC i amb l’empresa constructora Sorigué, s’inscriu en el marc conceptual de la biennal, que entén l’arquitectura com una eina activa de transformació social, urbana i ambiental. Aquesta edició posa el focus en la capacitat de l’arquitectura contemporània per respondre als grans fluxos que configuren el territori actual —materials, persones, energia, dades i medi ambient— i per contribuir a la construcció d’un futur més just i sostenible. Regenerar Barcelona aborda la regeneració dels grans conjunts residencials construïts a la perifèria metropolitana durant la postguerra, avui integrats dins la ciutat però encara afectats per mancances espacials, socials i ambientals. Lluny de considerar-los espais obsolets, el projecte els reconeix com a suports de memòria col·lectiva i vida comunitària, i proposa estratègies integrals per millorar tant la qualitat dels habitatges com la de l’entorn urbà. La proposta es fonamenta en un sistema constructiu innovador: una estructura modular, autoportant i de fusta, adossada als edificis existents i concebuda com un sistema obert i adaptable. Aquest marc permet ampliacions progressives, millores d’accessibilitat, la creació de nous espais intermedis i comunitaris, així com un augment significatiu de l’eficiència energètica mitjançant façanes climàtiques i capes protectores. El projecte aposta per la construcció en sec, la reversibilitat i la reducció de residus, afavorint la prefabricació industrialitzada i l’adaptació del sistema a diferents tipologies edificatòries i contextos urbans. A través d’un prototip a escala real monitoritzat, la investigació explora el potencial d’estendre aquestes solucions als teixits residencials metropolitans. Amb un enfocament col·laboratiu que integra recerca acadèmica, administració pública, sector de la construcció i participació veïnal, Regenerar Barcelona planteja un nou marc per a una regeneració oberta, ecològica i evolutiva, orientada a millorar les condicions de vida i a reforçar el paper d’aquests barris com a peces clau i resilients del futur urbà sostenible de Barcelona. EquipPere Joan Ravetllat, Còssima Cornadó, Marta Domènech, Sara Vima, Jesús Quintana, Aleix Salazar, Isaac Colin, Jorge Blasco, Albert Renau, Francisco García (REARQ-UPC), Aleix Álvarez, Montserrat Bosch, Oriol París (GICITED-UPC) Xavier Llopis i Agustina Etcheverry (Constraula-Sorigué).Fotografies Claudia Franco Fernández <img width="1280" height="854" width_o="1280" height_o="854" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/1d527c13f64ede9254de5053bdd865c8d5042a6a50efc2d659123a16187837bb/Premiados-XVII-BEAU-durante-la-entrega-de-premios.-Foto-Claudia-Franco-Fernandez-49-en-tamano-grande.jpeg" data-mid="241872714" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/1d527c13f64ede9254de5053bdd865c8d5042a6a50efc2d659123a16187837bb/Premiados-XVII-BEAU-durante-la-entrega-de-premios.-Foto-Claudia-Franco-Fernandez-49-en-tamano-grande.jpeg" /><img width="1280" height="853" width_o="1280" height_o="853" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/cc6ee54838417a13723cbde0ff2e947d8f84b307f8121141c23e1f3140e6c0ab/Ceremonia-de-entrega-de-premios-XVII-BEAU.-Fotos-Claudia-Franco-Fernandez-10-en-tamano-grande.jpeg" data-mid="241872710" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/cc6ee54838417a13723cbde0ff2e947d8f84b307f8121141c23e1f3140e6c0ab/Ceremonia-de-entrega-de-premios-XVII-BEAU.-Fotos-Claudia-Franco-Fernandez-10-en-tamano-grande.jpeg" /><img width="1280" height="854" width_o="1280" height_o="854" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/866a8fb0655e80c5affe253b84f7dfef4c2b1b3f8d69fcb50c41dd36716400bd/Ceremonia-de-entrega-de-premios-XVII-BEAU.-Fotos-Claudia-Franco-Fernandez-63-en-tamano-grande.jpeg" data-mid="241872711" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/866a8fb0655e80c5affe253b84f7dfef4c2b1b3f8d69fcb50c41dd36716400bd/Ceremonia-de-entrega-de-premios-XVII-BEAU.-Fotos-Claudia-Franco-Fernandez-63-en-tamano-grande.jpeg" /><img width="1280" height="853" width_o="1280" height_o="853" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/a079ebd20a5704a4c837b69964f407c67d1fc3401d979b2e60c8d80739e18888/Ceremonia-de-entrega-de-premios-XVII-BEAU.-Fotos-Claudia-Franco-Fernandez-97-en-tamano-grande.jpeg" data-mid="241872713" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/a079ebd20a5704a4c837b69964f407c67d1fc3401d979b2e60c8d80739e18888/Ceremonia-de-entrega-de-premios-XVII-BEAU.-Fotos-Claudia-Franco-Fernandez-97-en-tamano-grande.jpeg" /><img width="1280" height="853" width_o="1280" height_o="853" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/396b75890e2352e8d8e93b6474c0c81bcec4793b0fd16988ad4d0079a3e7e4d0/Ceremonia-de-entrega-de-premios-XVII-BEAU.-Fotos-Claudia-Franco-Fernandez-82-en-tamano-grande.jpeg" data-mid="241872712" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/396b75890e2352e8d8e93b6474c0c81bcec4793b0fd16988ad4d0079a3e7e4d0/Ceremonia-de-entrega-de-premios-XVII-BEAU.-Fotos-Claudia-Franco-Fernandez-82-en-tamano-grande.jpeg" /> https://rearq.upc.edu/Co-hab-Raval Mon, 15 Jan 2024 15:54:23 +0000 rearq https://rearq.upc.edu/Co-hab-Raval Co-disseny i co-fabricació de solucions de millora de la qualitat de vida en comunitats del Raval (Co-hab Raval) Projecte R+D+I competitiu El projecte s'adreça a la millora i la reutilització d’aquests espais exteriors mitjançant l’anàlisi dels terrats existents al districte, en relació a les necessitats de la població resident i les seves característiques socio-demogràfiques i a les necessitats de millora física i arquitectònica d’aquests espais. També es cerquen solucions amb sistemes constructius de baix cost, sostenibles, desmuntables i reciclables per a la recuperació dels terrats existents. Com a objectiu del projecte s’aspira a articular una metodologia de rehabilitació “bottom-up” partint de les necessitats i capacitats de la població resident per a millorar les condicions del seu espai habitable i comunitari en col·laboració amb el teixit associatiu i productiu local i la recerca universitària especialitzada, des d’una aproximació transversal i interdisciplinària. El projecte planteja diferents escales d’anàlisi i treball: l’estudi de la totalitat de cobertes de Ciutat Vella, l’estudi de cinc sectors d’interès localitzats en barris i contextos diferents, i l’anàlisi d’una trentena de casos d’estudi singulars. Aquest procés analític ha de permetre contrastar l’eficàcia i valorar el potencial d’implementació de solucions de millora eficients que puguin executar-se de forma col·laborativa, amb un cost assequible o baix, mitjançant una construcció en sec i amb solucions reutilitzables. Com a resultat, a més de la caracterització i diagnosi de l’espai dels terrats i les necessitats a què pot donar resposta, s’elaborarà un catàleg de micro-projectes de millora, solucions integrals per a la millora de les condicions d’habitabilitat als terrats (seguretat a l’ús, accessibilitat, salubritat, entre d’altres) i per a l’adequació d’espais de trobada i ús comunitari (com ara confort, ombra, vegetació i emmagatzematge). Algunes d’aquestes solucions seran construïdes i prototipades com a propostes d’aplicació en casos pilot que podrien replicar-se en altres terrats de Ciutat Vella i en altres punts de la ciutat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El projecte està liderat pel grup de recerca en Rehabilitació i Restauració Arquitectònica (REARQ) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i compta amb la col·laboració del Grup Interdisciplinar de Ciència i Tecnologia a l'Edificació (GICITED), també de la UPC, del grup de recerca en Creativitat, Innovació i Transformació Urbana de la Universitat de Barcelona (CRIT-UB) i de l’Associació Oasiurbà. El projecte ha rebut finançament de l’Ajuntament de Barcelona i de la Fundació La Caixa, en el marc del Pla Barcelona Ciència 2021. El pressupost atorgat és de 109.457,32€, i el projecte es va desenvolupar des del desembre de 2021 fins el juny de 2023. EquipPere Joan Ravetllat, Còssima Cornadó, Marta Domènech, Sara Vima, Gonzalo Piasek, Montserrat Bosch, Oriol París, Joan Ramon Rosell, Isaac Colin, Albert Comas,&nbsp; Victoria Tous,&nbsp; Júlia Brull,&nbsp; Helena López. FinançamentFinançat per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació LaCaixa. 2021-2023. Data de desenvolupament Desembre 2021 - Juny 2023 Descàrregues Catàleg de microprojectes Web https://cohabraval.com/ &nbsp; &nbsp; <img width="1500" height="1000" width_o="1500" height_o="1000" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/a8ef08eeec70ff7b8b99a1db6dc728e227faa83ae4d4f1269561c3478451e4d8/cohabitem-barcelona_0.jpg" data-mid="201791497" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/a8ef08eeec70ff7b8b99a1db6dc728e227faa83ae4d4f1269561c3478451e4d8/cohabitem-barcelona_0.jpg" /> <img width="3465" height="2321" width_o="3465" height_o="2321" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/65974bf8a05441bb7784741559e40e1cd128577bd7f66760c13dbedf859a7a05/Foto-CV-terrats.jpg" data-mid="201791495" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/65974bf8a05441bb7784741559e40e1cd128577bd7f66760c13dbedf859a7a05/Foto-CV-terrats.jpg" /> <img width="4961" height="3508" width_o="4961" height_o="3508" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/c29e38577beb54dcf404c7df05c670a766a1b27093e657ddc962fd982e13dfca/Cohab-Raval-4.jpg" data-mid="201793343" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/c29e38577beb54dcf404c7df05c670a766a1b27093e657ddc962fd982e13dfca/Cohab-Raval-4.jpg" /> <img width="4961" height="3508" width_o="4961" height_o="3508" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/2eedfc814a546775a24686c455a36c5c39b345f5ecbee1fcb3ca0b8095193ba1/Cohab-Raval.jpg" data-mid="201793328" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/2eedfc814a546775a24686c455a36c5c39b345f5ecbee1fcb3ca0b8095193ba1/Cohab-Raval.jpg" /> <img width="4961" height="3508" width_o="4961" height_o="3508" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/a7d8cc606367dc719fa414b81de8e4d3a0591f227b9ba284c6e8b50e4049c461/Cohab-Raval-2.jpg" data-mid="201793350" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/a7d8cc606367dc719fa414b81de8e4d3a0591f227b9ba284c6e8b50e4049c461/Cohab-Raval-2.jpg" /> <img width="2362" height="3543" width_o="2362" height_o="3543" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/9dd9293d2147f51112bd58a3af97141d109773e088f5e286c92590adf0eda23e/SR_38_prototips_raval_UPC_Coleccionistas_2022.jpg" data-mid="201791496" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/9dd9293d2147f51112bd58a3af97141d109773e088f5e286c92590adf0eda23e/SR_38_prototips_raval_UPC_Coleccionistas_2022.jpg" /> <img width="4961" height="3508" width_o="4961" height_o="3508" data-src="https://freight.cargo.site/t/original/i/c79bf21efcd8153504e728c73393121a0ba1c0c8ea5d387c6d3c25ae619c58c2/Cohab-Raval-3.jpg" data-mid="201793333" border="0" src="https://freight.cargo.site/w/1000/i/c79bf21efcd8153504e728c73393121a0ba1c0c8ea5d387c6d3c25ae619c58c2/Cohab-Raval-3.jpg" /> &nbsp; &nbsp;